La Vida a Berlin. Cap.4.2 Els Nens (II)

Capitol 4.2 Els Nens (II)

Avui toca el torn dels meus nens.
Sembla que era ahir quan estavem preparant les maletes
per venir a Berlin i les nenes repetien cada dia
'Avui anem a Berlin?' Ara ja hi som i noto amb sorpresa
que tant Hanna i Eva com Guillermo cada cop parlen
menys de Granollers i dels amics que coneixien allà.
L'idioma d'aquest pais es va imposant lenta però
inexorablement en el seu llenguatge. Cada dia ens porta
una nova sorpresa i descubrim que ells troben mes i
mes obstacles en recordar les paraules per expresar-se
en espanyol.

Guillermo, com que es el mes gran i va l'escola de nens
grans, està bombardejat d'alemany desde el mati a la tarda.
Tots hem experimentat en ell un canvi radical.
Ell estava començant a llegir en espanyol i ara tot
s'ha girat cap a l'alemany. Al principi d'anar a l'escola
intentava llegir les paraules amb accent espanyol i ara
és al revés.
El seu caracter també pateix un canvi. Continua mostrant-se
gelós de les seves germanes. Però també hi han moments en
que es mostra conciliador i tracta de fer felices a l'Hanna
i la Eva. Quan surt de l'escola és un moment delicat.
No vol parlar i només vol anar ràpidament cap a casa.
T'ha passat una cosa semblant a tu amb el teus fills?
Els moments més critics del dia són quan la seva mare
arriba a casa. Llavors ell vol ser l'únic centre d'atenció.
Si no ho aconseguiex comença amb un comportament infantil
i a cridar l'atenció corrent, cridant i molestant a les
seves germanes (especialment a Eva) El que es pitjor es que,
quan la seva mare es present, plora per la mes minima contrarietat.
Naturalment aixo no li falla mai i aixi te dedicacio exclusiva
per part d'ella.

Hanna es comporta com una senyoreta. Cada dia em fa descobrir
una novetat increible en el seu comportament. Es una nena
de 3 anys, pero el seu comportament fa pensar mes aviat en
una nena de 6 o 7. Raona les coses amb lógica. Es fixa en
tot el que fem, no només nosaltres, sino també altres
persones. Vol participar en tot i ajudar a tothom.
Quan juguem a pares i mares, ella assumeix profundament
un paper maternal i simula que fa el dinar pel seu nadó,
el treu a passejar, el porta a dormir, ...
Quan juga amb els nens dels veins ho fa sense estridencies,
ni crits, ni baralles. Sap donar i rebre. Sap compartir.
Quan és hora d'anar a l'escola sap vestir-se sense ajuda
i sense que ningú hagi d'estar a sobre per que s'afanyi.

Eva te un comportament assimilable a la seva edat.
Sempre està rient. Però té els capricis impredictibles
d'una nena petita. Quan és hora de dormir et crida 2 o 3
cops per raons diverses (un petó, aigua, un llibre, una joguina, ...)
Al matí sempre és la darrera que acaba d'esmorçar (gasta
una parsimonia que fa perdre la paciència!!) Per aquesta
raó sempre és la ultima que es vesteix i que surt de casa.
Tot aixó ho compensa amb la seva simpatia. Et mira amb una
carona que et fa oblidar tot.